dilluns, 30 de juliol del 2012

Estação Ferroviária do Rossio

Us volia  presentar un lloc singular: l'Estació de Trens del Rossio que destaca per la bella façana neo-manuelina amb les portes en forma de ferradura. La construcció de l'estació va correspondre a la Companyia Ferroviària Real Portuguesa a la fi del segle XIX, en una època d'expansió de les comunicacions. Va ser edificada entre 1886 i 1887, encara que ha estat renovada en diverses ocasions, però mantenint la seva singularitat.


dilluns, 23 de juliol del 2012

Lisboa, un regal per als sentits


La Revista Capdecreus publica un interessant article sobre Lisboa en la seva secció lowcost:

"Els dissabtes a Lisboa són sinònim de Feira da Ladra i Barrio Alto. El concorregut, turístic i nostàlgic tramvia 28 m’enfila Alfama amunt. Tenint en compte la cartera, un notori rètol et recorda del perill d’esdevenir massa confiat, m’encaixo en forma de peça de tetris entre la munió de turistes. Tot i que sembla impossible que aquest fràgil i tronat vehicle ens hagi de dur muntanya amunt, ho fa i amb certa excel·lència. Pel finestró emmarcat de fusta, Sé (la catedral) i el mirador de Santa Lucia, objectius de baixada.

El grinyol de les portes en obrir-se i la prominent església de Sao Vicente de Fora són senyals inequívocs que ja sóc a Campo Santa Clara, a l’extrem oriental del barri d’Alfama. Piles de roba esperant ser remenades, postals color sèpia, llibres amb un dit de pols, antigalles i més antigalles. Tot amenitzat amb notes de fado i frases alçades de to repetides fins a la sacietat amb l’únic objectiu de captar l’atenció del comprador. Això és Feira da Ladra (mercat del lladre), un acte social d’accent portuguès amb regust d’ Encants i Rastro.

Si bé perdre’s, en general, és sinònim de fracàs, a Alfama esdevé poc més que una obligació, o millor dit, un plaer de magnitud extrema. Sense rumb i amb la única condició de descendir ressegueixo els carrerons de llum escolada, de portes entreobertes, d’àvies amb davantal i de llenceria estesa. El mirador de Santa Lucia és una perfecta atalaia per parar el temps, reposar i orientar-se en aquest laberint urbà. En pocs minuts arribo a Sé, la catedral de Lisboa. M’assec als primers bancs, inclino el cap ben a munt i el que veig m’agrada, m’agrada molt. Romànic i gòtic de pedra tallada. Senzilla però emotiva. En sortir, una ferum familiar envaeix el meu olfacte: sardinhas asadas. Inspiro fort i com un gos en plena temporada de tòfona segueixo el rastre. Abans d’entrar a la cantina, no puc evitar esbossar un lleu somriure. Inscrit sobre el marbre esgrogueït que resta sobre la porta, llegeixo: cooma por consumo..." llegir més


dilluns, 16 de juliol del 2012

25 d'abril de 1974, la Revolução dos Cravos

Lisboa és una ciutat plena d'història i de nou fou protagonista l'any 1974 d'un moment històric: La Revolução dos Cravos, l'alçament militar del dia 25 d'abril de 1974 que va esfondrar el règim polític dictatorial en vigor a Portugal des del 1926. Aquest alçament és conegut en portuguès com a 25 de Abril  o Revolução dos Cravos (revolució dels clavells). Aquest alçament va ser dut a terme pels oficials intermedis de la jerarquia militar (el MFA), la majoria dels quals eren capitans que havien participat en la guerra colonial. Cada any per aquesta data i les setmanes al voltant tenen lloc un munt d'activitats de memòria històrica i de reconeixement popular a aquesta lluita per les llibertats.

El dia 24 d'abril de 1974, un grup de militars comandats per Otelo Saraiva de Carvalho va instal·lar secretament el lloc de comandament del moviment colpista a la caserna de Pontinha, a Lisboa. A les 22. 55h va ser retransmesa la cançó "E depois do Adeus", de Paulo de Carvalho, pels Emissores Associados de Lisboa. Aquest va ser un dels senyals previament convingut pels colpistes que anunciava la presa de posicions de la primera fase del cop d'estat.

El segon senyal va produir-se a les 0h 20 m, quan va ser retransmesa la cançó "Grândola Vila Morena" de José Afonso, pel programa Limite de la Rádio Renascença, que confirmava el cop i marcava l'inici de les operacions. El locutor de l'emissió va ser Leite de Vasconcelos, periodista i poeta moçambiquès. El cop militar del dia 25 d'abril va tenir la col·laboració de diversos regiments militars que van desenvolupar una acció concertada. Al nord del país, una força del CICA 1 liderada pel Tinent Coronel Carlos Azeredo va prendre el Quarter General de la Regió Militar de Porto. Aquesta força va ser reforçada per d'altres vingudes de Lamego. Forces del BC9 de Viana do Castelo van ocupar l'Aeroport de Pedras Rubras i forces del CIOE van ocupar la RTP i el RCP de Porto. El règim va reaccionar i el ministre de defensa va ordenar a les tropes de Braga que avançaren cap a Porto però les forces de Braga ja s'havien adherit al colp militar.

L'Escola Pràctica de Cavalleria de Santarém va tindre el paper més important amb l'ocupació del Terreiro do Paço, que és la plaça de Lisboa on hi ha la seu de bona part dels ministeris. Les forces de l'Escola Pràctica de Cavalleria eren comandades pel capità Salgueiro Maia. El Terreiro do Paço va ser ocupat a les primeres hores del matí. Salgueiro Maia va traslladar més tard part de les seues forces cap al Quartel do Carmo on era el cap del govern, Marcello Caetano, que va entregar-se al final del dia al General António Spinola i va anar-se'n a Madeira, des d'on va partir en exili cap al Brasil.

Si us interessa aquesta part de la història de Portugal res millor que veure la pel·lícula "Capitans d'abril"  (2000) dirigida per Maria de Madeiros. Aquí teniu l'enllaç...


dilluns, 9 de juliol del 2012

Lisboa card o Sete Colinas o Viva Viagem ?

La Lisboa Card és la manera més pràctica de gaudir de Lisboa si volem visitar el màxim de coses... i de fet constitueix la millor forma d'arribar a conèixer Lisboa de forma autònoma.

És una targeta que, en general, permet viatjar de forma il·limitada en els autobusos Carris, tramvies, funiculars, metro i algunes línies de tren, així com entrar gratuïtament a 26 museus, edificis històrics i molts altres llocs interessants. Aquesta targeta  pot adquirir-se en qualsevol de les oficines de Turisme de Lisboa...

Un altre opció interessant són les targetes de transport Sete Colinas i Viva Viagem. Targetes de prepagament que costen molt poc que es poden adquirir als quioscos grocs de Carris, en estacions de metro i en oficines de correus. Permeten recarregues amb bitllets normals per a la xarxa Carris (autobusos, tramvies i elevadors) i combinats per a la xarxa Carris i Metro i així el cost del transport té un descompte... No tenen cap vinculació amb visites o entrades turístiques.

Si em pregunteu la meva tria, heu de tenir present que m'encanta caminar, seure a les terrasses, deixar passar el dia i no acostumo a complir mai el programa previst, llavors, tinc clar que la meva millor opció són les dues darreres, però us recomano fer números...

dilluns, 2 de juliol del 2012

El fado és una cosa molt misteriosa

Deia la gran fadista del segle XX,  Amália Rodrigues, que va posar veu i expressió als grans poetes portuguesos, que "el fado és una cosa molt misteriosa" i crec que té tota la rao. La música dolça del fado ens porta els records de ports llunyans, amagats més enllà de les boires de mars distants. L'angoixa de la partida per a llargs viatges, la tristesa dels navegants i la incertesa de la seva tornada. Ens recorda els infortunis de la vida, el dolor per l'amor perdut, la nostàlgia d'un passat millor...

Les millors cases de fado es troben a l'Alfama, Bairro Alto o Mouraria. Per compartir una nit de fados lisboetes podem visitar El portal do fado o consultar les informacions actualitzades de l'Oficina de Turisme. I per conèixer al detall la història del fado res millor que visitar el Museu do Fado.

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...