dilluns, 23 de juliol del 2012

Lisboa, un regal per als sentits


La Revista Capdecreus publica un interessant article sobre Lisboa en la seva secció lowcost:

"Els dissabtes a Lisboa són sinònim de Feira da Ladra i Barrio Alto. El concorregut, turístic i nostàlgic tramvia 28 m’enfila Alfama amunt. Tenint en compte la cartera, un notori rètol et recorda del perill d’esdevenir massa confiat, m’encaixo en forma de peça de tetris entre la munió de turistes. Tot i que sembla impossible que aquest fràgil i tronat vehicle ens hagi de dur muntanya amunt, ho fa i amb certa excel·lència. Pel finestró emmarcat de fusta, Sé (la catedral) i el mirador de Santa Lucia, objectius de baixada.

El grinyol de les portes en obrir-se i la prominent església de Sao Vicente de Fora són senyals inequívocs que ja sóc a Campo Santa Clara, a l’extrem oriental del barri d’Alfama. Piles de roba esperant ser remenades, postals color sèpia, llibres amb un dit de pols, antigalles i més antigalles. Tot amenitzat amb notes de fado i frases alçades de to repetides fins a la sacietat amb l’únic objectiu de captar l’atenció del comprador. Això és Feira da Ladra (mercat del lladre), un acte social d’accent portuguès amb regust d’ Encants i Rastro.

Si bé perdre’s, en general, és sinònim de fracàs, a Alfama esdevé poc més que una obligació, o millor dit, un plaer de magnitud extrema. Sense rumb i amb la única condició de descendir ressegueixo els carrerons de llum escolada, de portes entreobertes, d’àvies amb davantal i de llenceria estesa. El mirador de Santa Lucia és una perfecta atalaia per parar el temps, reposar i orientar-se en aquest laberint urbà. En pocs minuts arribo a Sé, la catedral de Lisboa. M’assec als primers bancs, inclino el cap ben a munt i el que veig m’agrada, m’agrada molt. Romànic i gòtic de pedra tallada. Senzilla però emotiva. En sortir, una ferum familiar envaeix el meu olfacte: sardinhas asadas. Inspiro fort i com un gos en plena temporada de tòfona segueixo el rastre. Abans d’entrar a la cantina, no puc evitar esbossar un lleu somriure. Inscrit sobre el marbre esgrogueït que resta sobre la porta, llegeixo: cooma por consumo..." llegir més


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...