dimecres, 28 de novembre del 2012

Diuen de Lisboa... (1)


La literatura i l'art de tots els temps està plena d'emocions i sentiments envers la ciutat blanca. Poetes i poetesses, músics, escriptors, artistes, personalitats o visitants han lloat els seus carrers, els seus colors, la seva màgia... aquí hi ha alguna de les frases que més m'agraden:

"Lisboa, vella ciutat, plena d'encant i bellesa ..." Amália Rodrigues



"Sota set turons, que són altres tants punts d'observació des d'on es poden gaudir magnífiques vistes panoràmiques, s'estén la vasta, irregular i multicolor aglomeració de cases que constitueixen Lisboa". Fernando Pessoa

"Lisboa, una ciutat de llum daurada que perdura sobre els turons amb una esplendor com de pluja recent".  Antonio Muñoz Molina

"Lisboa es diverteix, Coimbra canta, Braga prega i Porto treballa"

"Com qualificar la llum de Lisboa, que no obstant això sentim tan peculiar, si la despullem de les cases i dels murs de les places i dels patis dels carrers i dels passejos de pedres dibuixades, o del llarg esplendor del Tajo?". António Ramos Rosa


"De la capital portuguesa emana l'olor vell en façanes i carrers, en tramvies i places. Ciutat blanca, ciutat dels sentits banyada pel Tajo. Lisboa embriaga"

"Urbs rasa sobre turons, com si només estigués construïda de cases d'una sola planta, potser, allà, un baldaquí alt, un entaulament més esforçat, una silueta que sembla ruïna de castell, llevat si tot és il·lusió, quimera, miratge" José Saramago

"A Lisboa hom la pot definir com un símbol. Com la Praga de Kafka, com el Dublín de Joyce o el Buenos Aires de Borges. Sí, és possible. Però més que les ciutats, és sempre un barri o un lloc els que caracteritzen aquesta definició i la fidelitat sovint inconscient que els guardem. El Chiado, en aquest cas. La seva geografia cultural, la seva resplendor diürna, la pau provinciana dels seus carrers a la nit, tantes coses, tantes coses..." José Cardoso Pires

"... La humanitat humil i nostàlgica de les petites botigues on els caixers doblen i desdoblen cintes i teles... " Sophia de Mello Breyner Andresen 


Les fantàstiques imatges que acompanyen aquesta entrada són obra del fotògraf madrileny Rafa Pajares.


dimecres, 21 de novembre del 2012

La Casa das Vellas do Loreto


El 1845, el compositor i pianista Franz Liszt va donar un concert a l'actual Teatre Nacional de São Carlos. Aquell dia, i per primer cop a Portugal, una botiga dedicada a la fabricació d'espelmes, la  Casa das Vellas do Loreto, va rebre la comanda de fabricar vàries espelmes de color vermell per tal d'il·luminar l'escenari on havia d'actuar el reconegut intèrpret hongarès. Des d'aquell moment, en el país atlàntic les espelmes deixen de tenir únicament el color de la cera i poden tenir qualsevol color de l'arc de Sant Martí  i aquesta botiga, plena d'encant, entra a formar part de l'història lisboeta...

La Casa das Vellas Loreto (Rua do Loreto 53-55) és un un espai acollidor, amb uns antics prestatges i  aparadors de fusta, ple de colors, aromatitzat per les espelmes perfumades i amb la distinció que acompanya allò artesanal. Però el més bonic de tot és que aquesta botiga, que es troba al Chiado, és típica de la ciutat ja que va ser oberta el 1789 i des de llavors pertany a la mateixa família, Sá Pereira, que amb molt d'amor i treball manté el negoci. Les espelmes artesanals són les més cobejades i artesans d'arreu de Portugal i d'Europa venen les seves espelmes aquí...

+ info:
Mapa de la seva situació.
Web de la botiga, amb horaris, telefons i contacte.
Tauler de Pinterest de la Casa das vellas do Loreto

dijous, 15 de novembre del 2012

Els sons de Lisboa: Histories de Lisboa (1994)

Histories de Lisboa és una de les pel·lícules més peculiars del director Wim Wenders on ens ofereix la seva personal visió de Portugal a través de la història d'un enginyer de so Philip Winter (Rüdiger Vogler) que es trasllada a Lisboa per treballar en una pel·lícula dirigida per un amic seu, Friedrich Monroe (Patrick Bauchau). Winter aconsegueix arribar a Lisboa unes setmanes després, no obstant això, quan arriba a la casa d'aquest la troba buida i descobreix que Monroe ha desaparegut deixant només el film que ha realitzat però no ha conclòs. Winter decideix quedar-se a la ciutat ja que queda fascinat per la mateixa i una bella cantant de nom Teresa.

Mentre ell s'encarrega de l'enregistrament del so, Monroe, passeja per la ciutat amb la seva càmera per filmar encara més escenes. En algun moment els dos personatges es troben i Monroe convenç Winter de concloure la pel·lícula.

El director Wim Wenders aprofita l'estada solitària del protagonista per ensenyar de manera molt seductora i bella els diferents sons de la ciutat de Lisboa. Al mateix temps, acarona la narració amb interessants reflexions sobre la vida, la mort, Déu i el cinema, amb múltiples referències a l'obra de Fernando Pessoa, la figura literària portuguesa.

Destaquen, a més, la bellíssima col·laboració musical del grup Madredeus i l'aparició del cineasta Manoel de Oliveira.

Us la recomano, un inolvidable tast de la deliciosa Lisboa...

dimecres, 7 de novembre del 2012

Inaugurat el Lisboa Story Centre – Memórias da Cidade

El passat mes de setembre va tenir lloc l'inauguració del Lisboa Story Centre – Memórias da Cidade en el Terreiro do Paço, una nova atracció turística i cultural de la capital portuguesa que ofereix informació sobre l'evolució de la ciutat des de la seva fundació fins als nostres dies.

Una gran part de la Plaça del Comerç ha estat reservada per a aquest espai que compta la història de Lisboa, i que organitzada cronològicament presenta, d'una manera lúdica i interactiva, els principals esdeveniments i personalitats que han donat forma a la ciutat a través del temps, destacant cinc dels episodis més dramàtics, dividit en sis espais.

El primer espai està dedicat a descobrir els mites i els fets dels primers habitants de la capital portuguesa; el segon,  posa en relleu la "ciutat global" com a resultat dels descobriments; una tercera àrea està dedicada al terratrèmol de 1755, seguit per una quarta àrea dedicada a la " Lisboa Pombalina", la ciutat vanguardista reinventada pel Marquès de Pombal. Ja que l'eix bàsic de la reconstrucció de la ciutat es va fer a la Praça do Comércio, on es troba aquest museu, un cinquè espai parla de la història i de la vida a la plaça amb el pas del temps. Finalment, una altra àrea mostra altres aspectes generals de la ciutat. En resum, 60 minuts d'un viatge en el temps i en l'espai, amb la presentació de relats i escenaris dramàtics fidels a l'època.

+ info:
- Turismo de Lisboa: Lisboa Story Centre 
- Article i video sobre l'inauguració de Lisboa Story Centre 

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...