dimarts, 21 de novembre de 2017

Miradouro Nossa Senhora do Monte


Hi ha un lloc de molta altura que ens permet contemplar pràcticament tota la ciutat de Lisboa als nostres peus, el mar da Palha o el Castelo de São Jorge, el Convento do Carmo o l'elevador de Santa Justa, una part de la Baixa, l'estuari del rio Tajo, el Parc forestal de Monsanto o l'avinguda de l'Almirante Reis, i aquets és el Miradouro de Nossa Senhora do Monte en el barri de Graça.

Afortunadament la seva altura, cal pujar força, fa que sigui un lloc poc visitat pels turistes en general i tant els lisboetes com els més animosos visitants poden gaudir d'aquest espai i les seves espectaculars vistes amb tranquil·litat.

Al costat del mirador es troba la capella de Nossa Senhora do Monte, a la qual tradicionalment han acudit les embarassades per demanar protecció durant el part. Aquesta ermita va ser reconstruïda després del terratrèmol de 1755, per l'arquitecte José Teixeira Honorato, i encara que la seva ubicació no és exactament la mateixa que la del santuari original, conserva alguns dels seus elements, com la cadira de pedra de São Gens en la qual tradicionalment es seuen a la recerca de bona sort en el procés del part les futures mares.


També va ser en aquesta antiga muntanya de São Gens que D. Afonso Henriques, el primer rei de Portugal des de 1139 fins a la seva mort al 1185, va instal·lar el seu campament per conquistar la ciutat de Lisboa en aquell moment una població sota el domini àrab...

En resum, una altra racó de Lisboa que val la pena visitar...

dilluns, 2 d’octubre de 2017

Els 10 poemes més bonics sobre Lisboa


Vortex Magazine és un portal de llengua portuguesa dedicat a la difusió de temes relacionats amb la societat, la cultura, els viatges, la tecnologia i els vídeos. Aquest any 2017 va publicar un article amb una selecció dels 10 poemes més bonics dedicats a Lisboa d'autors i autores com Eugénio de Andrade, Sophia de Mello Brayner Andresen, Alexandre O'Neill, Manuel Alegre, Ana Hatherly, Adilia Lopes, Fernando Pessoa o António Nobre.


À Lisboa das naus cheia de glória 
António Nobre

Lisboa à beira-mar, cheia de vistas,
Ó Lisboa das meigas Procissões!
Ó Lisboa de Irmãs e de fadistas!
Ó Lisboa dos líricos pregões...
Lisboa com o Tejo das Conquistas,
Mais os ossos prováveis de Camões!
Ó Lisboa de mármore, Lisboa!
Quem nunca te viu, não viu coisa boa...

Ai canta, canta ao luar, minha guitarra,
A Lisboa dos Poetas Cavaleiros!
Galeras doidas  por soltar a amarra,
Cidades de morenos marinheiros,
Com navios entrando e saindo a barra
De proa para países estrangeiros!
Uns pra França, acenando Adeus! Adeus!
Outros pras Índias, outros... sabe-o Deus!

Ó Lisboa das ruas misteriosas!
Da Triste Feia, de João de Deus,
Beco da Índia, Rua das Fermosas,
Beco do Fala-Só (os versos meus...)
E outra rua que eu sei de duas Rosas,
Beco do Imaginário, dos Judeus,
Travessa (julgo eu) das Isabéis,
E outras mais que eu ignoro e vós sabeis.

divendres, 17 de febrer de 2017

Feira da Ladra, els antics "encants" lisboetes



La Feira da Ladra és el mercat més antic i conegut de la ciutat de Lisboa, amb arrels que es remunten fins al segle XIII. Compta amb la particularitat que, a més dels venedors de les parades (feirantes), es tracta d'un lloc escollit per nombrosos joves per vendre el que ja no utilitzen o les antiguitats de les seves famílies i, així, aconseguir alguns calerons.

En ell, principalment, es comercialitzen articles de segona mà, articles de col·leccionista, antiguitats o artesania. Es troba a l'ampli Campo de Santa Clara, on centenars de venedors i compradors negocien, però abans es va situar en altres llocs, com el Castell de São Jorge, Rossio (actual Praça de D. Pedro IV) o al Campo de Santana (actual Campo dos Mártires da Pátria)) fins que el 1903, es va establir en l'espai actual.



La Feira da Ladra està oberta dos dies per setmana, dimarts i dissabtes. L'horari depen sobre tot de les estacions, a l'estiu ja comencen les parades a les sis de la matinada i en canvi a l'hivern  no les trobaren fins les nou i tancaran al migdia. Però en general podem dir que és des de les 8 o 9 del matí i fins a una hora indeterminada de la tarda, aproximadament les 18h - com dèiem depenent del clima o del número de clients o del cansament dels venedors- . Es pot arribar amb el tramvia 28 baixant a la parada Arco de São Vicente.

Si us canseu de tafanejar, ben aprop es troben el Jardim Botto Machado, un lloc ideal per prendre un descans, aturar-se a llegir o prendre un te i relaxar-se...


Uns encants on trobar mil i una curiositats que ens recordaran els Portobello londinenc o el Marché aux puces de Paris...

divendres, 13 de novembre de 2015

A Outra Face da Lua, vintage a Lisboa

El vintage viu un moment dolç com demostra l'èxit de botigues lisboetes com A outra face da lua (http://www.aoutrafacedalua.com/) que tot just a finals d'octubre del 2015 va fer el seu desè aniversari...
 
En les seves prestatgeries i aparadors podem trobar de tot una mica: vestits, camises, jaquetes, faldilles, pantalons, gorres, barrets o vestits de bany. Però per si no hi ha prou disposa d'una cafeteria en el seu interior, on descansar després de la recerca incessant de roba. I encara volem més a la cantonada es situa la seva outlet...

A Outra face da lua es troba a la Rua da Assunção, 22 i està oberta de dilluns a dissabte de 10h a 20h i els diumenges de 12h a 19h.


dimarts, 5 de maig de 2015

El Pavilhão Chinês


Avui volia dedicar aquesta entrada a la Lola i en Marcel, ja que estic convençut que els agradarà conèixer el Pavilhão Chines, un dels meus llocs lisboetes preferits, un cafè bar molt peculiar obert en una antiga botiga de venda de productes variats, tots ells d'importació, des dels tes a cafès i altres productes que en aquell moment podrien fins i tot denominar-se "delicatessen" i que es troba a la Rua Dom Pedro V, núm. 89, a la meravellosa zona del Bairro Alto.

D'entrada, recomano fer la visita, només perquè no se'n fa gaire fàcil descriure aquest local que aviat farà trenta anys i dubto que en aquetes tres dècades hagi defraudat a algú... Per molta gent el Pavilhão Chines és el bar més bonic de la ciutat, per d'altres és un fantàstic bar de copes que respira l'ambient dels anys '20, i per alguns més, és una indefinible barreja de pub i museu...



Segurament us trobareu una porta tancada que s'obrirà de la mà d'un elegant cambrer amb jaqueta verda, vermella o blava (depen del dia) que us acompanyarà a entaular-se. Demanau-li un moment i aprofiteu aquest instant per donar una volta pel local i gaudiu d'un autèntic i amagat  museu amb col·leccions de peces d'art i mobiliari dels segles XVIII, XIX i XX.

Caminareu entre cinc salons i sales invaïts literalment de vitrines que van del terra al sostre i es troben plenes d'un món en miniatura: soldadets de plom, maquetes, tren elèctrics, nines, ventalls, barrets, joguines antigues, cascos i un infinit conjunt d'andròmines.

Quan acabeu de recòrrer els salons arribareu a la sala de billar situada al final on trobareu alguns parroquians jugant una partida, mentre altres lisboetes, uma mica avorrits, aposten sobre el seu resultat amb l'esguard perdut a la taula i els nouvinguts, com nosaltres mateixos, contemplen extasiats les col·leccions mentre es prenen un còctel o un te...



Amb el pas dels anys, degut a la seva popularització turística, ha perdut una mica de calma i els preus estan un xic per sobre de l'estandar de la ciutat, tanmateix el Pavilhâu Chines de Lisboa està obert des de les sis de la tarda fins a les dues de la matinada i per tant és un lloc ideal  per gaudir del cafè i del te, dels còctels i combinats, dels vins del país i fins i tot d'algunes opcions de menjar ràpid a qualsevol hora del día.

En resum, és un d'aquells llocs amb encant, que considero especials, diferents, únics, i  imprescindibles al visitar a Lisboa i molt recomanables com alguns altres que en aquesta mateixa guia ja he esmentat: La Casa das Vellas do Loreto, A Ginjinha do Rossio, A Mariazinha, la Garrafeira Alfaia, el British Bar de Cais do Sodré o el Miradouro da Graça.

I per arribar al Pavilhão Chinês  res millor que aquest mapa:


dimarts, 4 de novembre de 2014

La Garrafeira Alfaia

 

Lisboa disposa de mil i un racons plens d´encant... un d`ells és la petita Garrafeira Alfaia. En mig del Bairro Alto, en la Rua do Diário de Notícias, 125 trobem un petit celler, amb quatre taules però molt acollidor.

Un lloc perfecte per a una bona conversa al voltant d'un vi de gran qualitat i, si us ve de gust, prendre un excel·lent formatge o un assortiment d'embotits de qualitat.També disposa la Garrafeira Alfaia d´una petita botiga de delicatessen, amb el mateix assortiment a disposició dels clients.


Malgrat no tenir gaires anys, ja que la Garrafeira Alfaia va obrir les seves portes el 2003, ho va fer davant del restaurant del mateix nom, com una manera d'oferir un aperitiu o un racó tranquil en el qual poguessin esperar els comensals que esperaven taula sense haver de quedar de peu o al carrer. Res millor que visitar la seva web i gaudir d`aquest video en portuguès que en acosta al seu esperit...

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...